Arxiu d'etiquetes: Perpinyà

La Bressola : el dèficit fiscal

Publicat el per
Respon

L’article 75 de la constitució francesa diu que les llengües dites regionals pertanyen al patrimoni de França. Llavors haurien de tenir drets però el Consell Constitucional va pronunciar-se sobre aquest tema dient que aquest article no atorga cap dret a les llengües. Però podem considerar que, com a mínim, l’Estat i les col·lectivitats territorials han de fer-les viure.

La Bressola, per viure, necessita només estar considerada com una escola qualsevol. Quan un nen està escolaritzat a un poble veí, el seu municipi paga a aquest municipi el que considera com el cost escolar del nen. Això funciona per qualsevol escola… fora de La Bressola que està considerada com una escola privada només perquè França es refusa a considerar que la llengua de l’escola pugui ser una llengua viva a França. Això és el dèficit fiscal de La Bressola ! Els pares paguen impostos però la part educativa d’aquests impostos només van a l’escola concernida si aquesta no és una Bressola. Estranyament, això fa que l’Estat paga la seva part amb el sou dels professors però els municipis, primers concernits, no paguen o molt poc.
Alguns municipis paguen una part però l’únic al qual la supervivència de les Bressola està assegurat és a Perpinyà, ja que és l’únic lloc al qual La Bressola està considerada com qualsevol escola amb els mateixos recursos i drets.
Això no té rés a veure amb la política de La Bressola. La Bressola no fa política i en Joan-Pere Le Bihan (president) ho repeteix prou.
Un exemple de la falta de «normalitat» de La Bressola es va veure amb Morrellàs. Justament vaig treballar alguns anys a la implantació d’una Bressola al Vallespir. Un desig molt coherent a nivell comarcal per part de la direcció de l’escola i per mi a nivell ideològic però també per lògica territorial. Primera dificultat : el Vallespir està a mans de l’esquerra. Penseu que com que la Bressola no fa política, no hauria de plantejar cap problema… Jo ho pensava. Però en realitat em vaig trobar amb en Marcel Mateu (Conseller General delegat a la catalanitat) que em va comentar que no volien ajudar La Bressola perquè és una escola de dreta ! Li vaig dir que era una bona ocasió perquè una Bressola s’implanti en una ciutat (a l’inici per Ceret) i una comarca d’esquerra. Però al final em va dir que no era una voluntat del Consell General d’ajudar aquest tipus d’escola (immersiva catalana). Entesos. Després d’anys de treball, La Bressola aconsegueix que els municipi de Morellàs li deixés gratuïtament un terreny. Només la mancomunitat havia de comprometre’s a pagar el personal de neteja. Cosa que no es va atorgar… ni tant sols per 8 nens !
També cal destacar el paper de les escoles públiques que envolten La Bressola, per exemple a la Cerdanya. Sembla que uns batlles estarien contents que La Bressola tanqués perquè això faria augmentar el nombre d’alumnes escolaritzats en les escoles públiques i impediria la supressió de professors tal com està prevista actualment per «l’Education Nationale»…

Cal ben tenir en compte que amb les demandes de matrícules es podria obrir 3 classes. Però per falta de suport financer dels municipis concernits per l’escolarització de la seva mainada i també la falta de suport del Consell General que ni tant sols dóna un euro a La Bressola (recordo que només el pressupost de comunicació del CG supera els 3 milions !) això esdevé impossible. També, però podem dir que és una mica menys llur falta -ja que no depèn de llur territori- a causa de la disminució de les subvencions de la Generalitat de Catalunya. Tots hi tenen un paper que no assumeixen.

Al final, d’una molt bona dinàmica de desenvolupament, La Bressola es troba en una situació de tancament de classes, i fins i tot d’escola. Això és vergonyós i, com ho podeu veure amb el raonament del finançament, estúpid ! Ara els municipis que no pagaven a La Bressola hauran de pagar als municipis als quals anirà la mainada. Quan pensem que molts d’aquests batlles estan votant un recolzament a «municipis per la independència» i una denúncia del tractat dels Pirineus… Ja s’entén que no hi ha cap catalanisme en aquests processos.

Université transfrontalière ? (polémique Calvet-Brouquin)

Publicat el per
1

L’université de Perpinyà, multiséculaire, est en permanence sous la menace de Montpellier et du manque d’attention portée par les politiques. Il faut se rendre compte par exemple que l’IUFM de Perpinyà a été le seul de France à ne pas avoir été transféré de l’académie à l’université locale. Nous nous retrouvons donc avec des locaux (et les élèves afférents) rattachés à Montpellier alors qu’ils sont sur le «campus» catalan. D’autre part, je note que depuis 30 ans de création de la région Languedoc-Roussillon, l’université de Montpellier n’a cessé de recevoir des soutiens politiques et financiers (notamment au travers de fonds régionaux issus d’impots des catalans) quand à Perpinyà, il a toujours fallu se débrouiller par nous-même.

Alors aujourd’hui une polémique naît autour d’une déclaration du Sénateur-Maire Calvet car selon lui le futur de l’université de Perpinyà n’a de sens qu’en se tournant vers Girona et en devenant réellement transfrontalière et bilingue. Sur ce point, J-P Alduy est d’accord avec lui. Par contre, ressurgit le néomontepllierain C. Bourquin (sénateur et président de la région) qui pense qu’il faut être «fada» pour se tourner vers le sud.

Mais alors je me demande… nous (catalans) développons l’université de Montpellier depuis 30ans alors que la nôtre est en train de dépérir… Aujourd’hui des accords, notamment transfrontaliers sont des sources importantes pour Perpinyà. Donc il vaudrait mieux continuer à «engraisser» Montpellier plutôt que nous sauver…

Je pense qu’il ne s’agit pas de catalanisme, mais de logique.

Je laisse l’analyse et le retour de compliment (fada) aux lecteurs…

Estadi de Catalunya – Stade de Catalogne

Publicat el per
Respon

La nouvelle est tombée, Jean-Marc Pujol -initialement favorable à la construction d’un nouveau stade- se prononce finalement contre pour des raisons budgétaires. Dans l’Indépendant du 11 janvier on peut lire que «le budget, de 75 à 90 millions d’euros, est rédhibitoire».

Mais alors plusieurs questions se posent et surtout de nombreuses réponses s’opposent.

Tout d’abord on va rapidement parler du passé. Cela fait des années que l’on dit qu’il faut arrêter de rénover Aimé Giral et Brutus et que les stades soient interchangeables. Certes il fallait faire un minimum mais était-il nécessaire de porter la capacité d’un stade à plus de 14 000 places sans parking, sans accès, sans développement commercial, urbain, etc., bref, sans cohérence ? Evidemment tout le monde est d’accord pour dire que c’est exagéré. On aurait pu arrêter la rénovation d’Aimé Giral à environ 10 000 places et rénover Brutus sans dépenser trop. Mais je n’insisterai pas sur le passé, le présent nous donne maintenant assez raison.

Maintenant voyons les objectifs : je milite depuis des années pour que nous ayons un stade (dans l’idéal «Estadi de Catalunya Nord») d’au moins 32 500 places. Ce chiffre n’est pas du à de la mégalomanie ou à un rêve éveillé, il y a une raison : c’est le minimum requis pour les compétitions internationales. Et là, qu’apprends-je ? Que le projet en fait étudié portait sur une enceinte d’environ 21 000 places ! En gros, en dehors d’être d’accord sur la modularité type arena (ou zénith), l’objectif sportif du projet porterait sur un grand stade uniquement voué aux compétitions de l’USAP et surtout rien d’autre. L’objectif de ma proposition était plutôt de garder Brutus aux environs de 8 à 9 000 places, Aimé Giral à environ 10 000 et le grand stade modulable (et accessible tant aux Dragons qu’à l’USAP et à des compétitions internationales de foot, rugby ou autres) à 32 500 places. Alors on me dira que ça coûte cher. Ce «on» oublie une chose assez importante : le cofinancement. Pour l’Euro2016 par exemple, on aurait pu largement augmenter les participations autres que les collectivités locales. Mais c’est sûr que pour ça il faut voir plus large que l’USAP. D’autre part, pour les concerts et autres manifestations «Arena», ce n’est pas parce que c’est à Perpinyà que ce serait dur à remplir. Quand Madonna fait un concert à Nice, elle ne regarde pas le nombre d’habitants qu’il y a, elle regarde son cachet. Il en va de même pour Bruce Springsteen, Shakira, Pink, U2 et toutes ces stars internationales. Alors qu’on ne me dise pas que la programmation ne tiendrait pas la route. Une arena avec gare TGV à proximité (et oui, il nous faut une gare TGV à Ribesaltes), un des principaux axes routiers européens, et un aéroport, qu’on ne me dise pas qu’elle ne peut pas rivaliser avec les autres grandes salles.

J’ai également eu l’énorme surprise de lire que le projet s’orientait sur le Mas Rouma…! Alors là, heureusement que j’étais assis. Je me demande si ceux qui travaillent ces projets vont sur site. J’habite à proximité du Mas Rouma et je peux vous assurer que c’est certainement un des pires endroits pour y mettre un stade ! Loin des infrastructures et constamment embouteillé ! L’idée que Jean-Paul Alduy, pourtant réticent à ce projet, avait évoqué il y a longtemps a disparue alors que Torremilla semble l’endroit idéal pour un stade et/ou un zénith.

Alors Monsieur Goze, si vous souhaitez présenter un projet alternatif (voir encart dans l’indép), s’il vous plaît, faites-le de manière cohérente en visant de le remplir avec un maximum d’événements et pas seulement les matches de l’USAP… et là on aura enfin des infrastructures à la hauteur de notre territoire, d’autant plus qu’il est en constante densification.

Gare TGV

Publicat el per
4

A Perpinyà, on a une gare («centre du monde» selon Dalí), puis on a une deuxième gare qui porte le nom de «Centre del Món» (surnommée «gare TGV»), qui n’est en fait que l’extension de l’ancienne. Et on a des lignes (qu’il ne faut pas confondre avec les trains). Lignes classiques, telles qu’elles fonctionnent aujourd’hui, et ligne à grande vitesse, Perpinyà>Figueres.

Seulement voilà, depuis deux ans qu’on le rabache, les élus (et accessoirement certains journalistes qui ne font vraiment pas d’effort) viennent seulement de se rendre compte que la ligne et la gare ne vont pas forcément ensemble ! «Ah bon ?» direz-vous… Explications :

Les TGV doivent avoir une LGV pour aller vite. Donc un TGV Barcelona-Paris ne quittera pas une LGV pour faire un «crochet» et perdre au moins 20 minutes pour récupérer quelques voyageurs. Or pour aller à la gare de Perpinyà, bien que surnommée «Gare TGV», il n’y a pas de LGV !!! Cette LGV passe bien à l’ouest. J’annexe à cet article la carte (actualisée au 2 décembre 2011).

Passage à 1km près

Objectif affiché (Depuis 2007 sur le site du ministère) : Barcelona – Paris en 4h30. Regardez ici . Vous comprendrez donc aisément que les TGV ne s’arrêteront pas à Perpinyà (puisqu’il n’y aura pas de gare sur la LGV), ni même à un autre endroit de Catalogne Nord… Sauf si le projet de gare à Ribesaltes (un temps pensé au Soler) finit par voir le jour. Tout l’intérêt serait une liaison à haut cadencement entre cette nouvelle gare (celle-là serait vraiment une nouvelle gare, et pas une extension) avec l’aéroport.

Mais voilà… guéguerre politicienne oblige, chacun se bat contre l’autre et personne n’est capable de faire avancer de grands projets (en fait, pas si grand que ça le projet, une halte comme à Figueres suffirait). Un petit exemple : Valence TGV. Petite ville, elle a su profiter de son emplacement pour se développer. Une simple halte et un essor économique que nous pouvons lui envier… Réfléchissons intelligemment (non, ce n’est pas un pléonasme, les idiots aussi réfléchissent…), soyons les seuls dans un rayon de 200 à 300km à avoir une gare TGV connectée à l’aeroport !

Alors récapitulons. Nous parlons évidemment de l’année 2025 (au mieux). Jusque là, pas de soucis, la seule LGV que nous aurons mènera les sud-catalans au «Centre del Món». Mais après, deux possibilités : soit nous ne faisons rien et nous regarderons passer les trains (vous savez, comme les vaches -la comparaison avec des boeufs nous pend au nez!) soit les forces en présences s’associent pour obtenir une halte chez nous, et de préférence la meilleure possible : proche de l’aéroport.

Petit rappel : c’est en votant n’importe quoi qu’on élit n’importe qui…

 

Article de l’Anna Arqué per l’estrena del Teatre de l’Arxipèlag (uniquement en catalan)

Publicat el per
Respon

Com que trobo el seu article molt bó, per no dir perfecte, us el poso aquí :

L’Arxipèlag de Perpinyà per a tota Catalunya!

Dades oficials desmenteixen l’arrelat pensament que a la Catalunya del Nord són quatre els que parlen o entenen el català: “La supervivència del català és responsabilitat de tothom i no es pot acceptar que a qualsevol lloc on se’l parla (sobretot al bressol mateix de Catalunya) pugui desaparèixer.” No puc estar més d’acord amb l’amic Brice.

Gràcies a Unitat Catalana el propassat dilluns vaig tenir el plaer d’assistir com a convidada a la inauguració del teatre l’Arxipèlag de Perpinyà. Durant l’estona prèvia al començament de l’espectacle es notava un cert –i natural- nerviosisme i molta, molta expectació per veure per dins la realització d’un somni, deu anys de feina i una gran inversió econòmica amb fons europeus. Les salutacions durant aquesta estona a la resta de convidats era, com és habitual, eclèctica i entusiasta. Polítics però, de la Catalunya Sud pocs, massa pocs, el batlle de Salt, Jaume Torremadé, municipi que acompanya Perpinyà, juntament amb Lleida, en aquest projecte d’Escena Catalana ‘transfronterera’ i l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ambdós amb d’altres membres dels consistoris municipals. Però de la capital de la Catalunya del Sud res, i de la resta de comarques o terres catalanes, tampoc. Jo havia seguit aquesta iniciativa i entenent la importància del fet em sorprèn la manca d’il·lusió d’altres polítics catalans, avesats a l’àmbit cultural o no, d’acompanyar als amics de la Catalunya del Nord en una estrena tan important per a TOTS els catalans i catalanes.

Mentrestant ens saludàvem, les valoracions de l’exterior de l’obra arquitectònica es comentaven lliurament i val a dir que de manera no gaire unànime, semblava que les expectatives eren totes posades en el seu interior i en l’esperat programa d’espectacles.

Vàrem entrar, i tant l’interior de l’edifici com la programació publicada van rebre un satisfet i unànime vist-i-plau: ‘estem contents’, deia el semblant dels presents que omplíem de gom a gom el teatre.

El director del flamant nou ‘Arxipèlag’, Domènec Reixach, anterior director del Teatre Nacional de Catalunya va encetar el torn de discursos. Les seves primeres paraules oficials van ser una salutació en català. Bon començament, curt sí, però entès, com una declaració de principis sincers d’aquesta identitat ‘transfronterera’ catalana, i tot i el comentari que li va dedicar en el seu torn el ministre de cultura francès, entre broma i reprovació, amb un: ‘…l’encara accent català en el teu francès’, la veritat és que tothom semblava encantat del nomenament d’en Reixach, un català del Sud nomenat per dirigir un teatre ambiciós com el de Perpinyà per a que sigui un teatre de qualitat i proper a tots els catalans, tots.

Del discurs del ministre francès de cultura, podem dir que va fer una balança intel·ligent, va donar corda a la importància de la identitat catalana, però dins un territori que anava remarcant ibèric i rossellonès, és a dir, ‘viviu la vostra ànima!, però amb els peus a casa meva’. Ok, per ara…

L’espectacle jo no gosaré avaluar-lo, la cultura és plat individual, es tasta i es digereix en paladars molt diferents. Enhorabona, però, a tots els qui fan possible aquesta meravella que es diu teatre.

El meu interès era purament nacional, és a dir, tot i la coneguda qualitat del compositor de l’obra i dels seus intèrprets, dilluns vaig pujar a Perpinyà per la importància socio-política de l’esdeveniment, i el teatre l’ofereix. A saber: al teatre Arxipèlag de Perpinyà, tots els espectacles que s’interpretin en francès seran traduïts al català, llengua natural de Catalunya. Sí, jo ho he entès bé i sí, vosaltres ho esteu llegint bé.

Al teatre Arxipèlag, a la Catalunya del Nord, oferiran el cent per cent dels espectacles que es facin en francès amb subtitulació al català, mentre que a la Catalunya del Sud, donem gràcies per tenir un deu per cent de la subtitulació en català als nostres cinemes.

Això em dóna peu a escriure breument una reflexió important envers la llengua catalana a la Catalunya del Nord amb la informació que em facilita en Brice Lafontaine, Secretari General d’Unitat Catalana i recentment nomenat membre del Comitè consultiu pels Afers Catalans a l’Ajuntament de Perpinyà:

“Contràriament al que es podia llegir en un article de l’Avui del dilluns 18 de juliol, segons l’ISC (Institut de Sociolingüística Catalana de la Generalitat de Catalunya) l’estudi que es va realitzar l’any 2004 ens ensenya que un 65,3% dels nord-catalans entenen el català i un 37,1% el sap parlar”, apunta Lafontaine.

Aquestes dades oficials desmenteixen l’arrelat pensament que a la Catalunya del Nord són quatre els que parlen o entenen el català: “La supervivència del català és responsabilitat de tothom i no es pot acceptar que a qualsevol lloc on se’l parla (sobretot al bressol mateix de Catalunya) pugui desaparèixer.” No puc estar més d’acord amb l’amic Brice.

La traducció simultània del francès al català em recorda quan, per a l’acte final de la Consulta sobre la Independència a Barcelona, vaig fer subtitular al català el discurs preparat en espanyol de l’Observador Internacional Juan Carlos Moreno Cabrera, Catedràtic de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid. Subtitular de l’espanyol al català em van valdre unes quantes aixecades de cella: ‘Molts catalans del Nord no saben l’espanyol’, els hi contestava. I és que és cert!

Els catalans parlem moltes llengües, però no tots les parlem totes, l’única afirmació correcta és que els catalans parlem la nostra llengua: el català! Per tant, subtitulem en català, perquè hi ha catalans que no saben espanyol com hi ha catalans que no saben francès.

Els catalans no ens concentrem tots en el territori, per ara, d’administració política espanyola. A veure si la teòrica, tan, aparentment, apresa en converses i temps electorals, comença a veure’s en les nostres decisions quotidianes, les de tots, privades o públiques, siguem botiguers o siguem directors de teatre, i encara més, essent polítics!

Ah! I evidentment, molt contenta de retrobar-me amb en Sergi López que, no cal dir-ho, és un gran actor i un ferm company per la independència 😉

Anna Arqué

Victòria i Independència

Enllaç del text :http://www.democraciacatalana.cat/actualitat/larxipelag-de-perpinya-per-a-tota-catalunya

La Casa de la Generalitat… esdevé la Casa de CDC (traduit en français à l’article suivant)

Publicat el per
Respon

Des del 2003, la Generalitat de Catalunya té una delegació a Perpinyà. Aquesta delegació sempre s’ha compromet amb els diferents esdeveniments lligats a la catalanitat a Catalunya Nord.

Però des de fa menys d’un any, CDC és al poder a Catalunya Sud i ha nomenat un dels membres de la seva sucursal del nord a la direcció de la Casa de la Generalitat de Perpinyà.

Clàssic em direu. De fet, no.

Primer va ser la primera vegada que un nord-català va ser nomenat a aquest càrrec, fins ara reservat a un sud-català vist que es tractava d’una representació del govern sud-català.

Segon, alguns diuen que el Sr Gauby no tindria les competències. No em permetria de jutjar-ho. No és que no sigui competent per a fer-ho, sinó que no conec el seu CV i que, fins i tot si ell no tingués els diplomes corresponents, penso que es pot adquirir competències fora d’un sistema “clàssic”. Llavors, deixo el dubte al benefici de la seva possible competència.

Però el que em molesta en aquest exercici de funcions, és més particularment la falta de participació de la Generalitat.

Dissabte passat, 24 de setembre, el municipi de Perpinyà va organitzar una diada de reflexió oberta a tots. 200 persones hi van participar però ni tant sols una persona de la Generalitat va desplaçar-s’hi.

Poc abans era organitzat el fòrum de les associacions a Perpinyà. Mentre que fins ara moltes associacions sud-catalanes hi participaven (convidades per la Generalitat) aquest any, només una va venir.

Al ple municipal de Perpinyà del més de setembre, CDC es va revoltar (recolzat pel PS) de no ser associat a la comissió novament creada per la catalanitat a Perpinyà. Llavors, els dos grups es van abstenir de votar aquesta deliberació.

Pels que no haurien seguit, fa anys que CDC rebutja tota forma de compromís o pacte amb Unitat Catalana i és en confrontació permanent.

I ara, el fet que CDC no vulgui treballar amb Unitat Catalana -membre de la majoria municipal- genera que la Generalitat ella mateixa treballa menys amb l’ajuntament.

És així que fem avançar Catalunya ? No estic segur que a CDC nacional tinguin aquesta visió de la delegació al nord.

Algú ho havia de dir…

La Casa de la Generalitat… devient la Casa de CDC (traduït al català a l’article de sobre)

Publicat el per
Respon

Depuis maintenant 2003, la Generalitat de Catalunya -gouvernement catalan- a une délégation à Perpinyà. Cette délégation s’est toujours engagée dans les différents événements liés à la catalanité en Catalogne Nord.
Mais depuis moins d’un an, CDC est au pouvoir en Catalogne Sud et a nommé un des membres de la succursale nord-catalane de ce parti à la tête de la Generalitat à Perpinyà.
Classique, me direz-vous. Et bien pas vraiment.
C’était tout d’abord la première fois qu’un nord-catalan était nommé à ce poste, jusqu’à présent réservé à un sud-catalan puisqu’il s’agissait d’une représentation du gouvernement sud-catalan.
Outre cela, certains disent que M Gauby n’en aurait pas les compétences. Je ne me permettrais pas d’en juger. Non pas que je sois incompétent en la matière mais tout simplement parce que je ne connais pas son CV et que, quand bien même il n’aurait pas les diplômes correspondants, je pense que quelqu’un peut très bien acquérir des compétences en dehors d’un cursus “classique”. Donc je laisse le doute au bénéfice de sa probable compétence.
Mais ce qui me gêne dans cet exercice de fonction, c’est plus particulièrement le manque de participation de la Generalitat.
Samedi dernier, 24 septembre, la municipalité de Perpinyà organisait une journée de réflexion ouverte à tous. 200 personnes y ont participé mais pas un seul représentant de la Generalitat n’a fait le déplacement (ni de CDC d’ailleurs).
Peu avant était organisé le forum des associations à Perpinyà. Alors que jusqu’à présent de nombreuses associations sud-catalanes étaient présentes (invitées par la Generalitat), cette année une seule a fait le déplacement.
Au conseil municipal de Perpinyà du mois de septembre, CDC s’est “insurgé” (soutenu par le PS) de ne pas être associé à la commission nouvellement créée pour la catalanité à Perpinyà. Les deux groupes se sont donc abstenus de voter cette délibération.
Pour ceux qui n’auraient pas suivi, cela fait des années que CDC refuse tout accord avec Unitat Catalana et est en confrontation permanente malgré les nombreuses tentatives  d’accord d’Unitat.
Et maintenant, le fait que CDC ne veuille pas travailler avec Unitat Catalana -dans la majorité municipale- engendre que la Generalitat elle-même travaille moins avec la municipalité.
CQFD.