Article d’opinió al Racó Català : Catalunya Nord (des)unida

Tots els catalans tenim el procés de Catalunya Sud al cap. Però què hi ha de la Catalunya Nord? D’una banda, molts volem una reunificació ràpida de Catalunya. Però d’altra banda hi ha la realitat: una república minoritzant les cultures no franceses, una disminució de les relacions entre el Sud i el Nord (la crisi ha passat per aquí…) i sobretot una divisió del moviment catalanista.

Quan al Sud s’uneixen, al nord es divideixen. Un dia algú em va dir “Saps què fan 3 catalans que es troben? Creen 3 partits polítics”. Vaig somriure pensant que malauradament era el cas: precisament en aquell moment un nou partit, CDC, acabava de crear una sucursal a Catalunya Nord. Quan els catalans solem sumar el 4% dels vots, tenim 3 partits! Unitat Catalana, el partit que presideixo des del 2013, existeix des del 1986 i és hereu d’un altre partit.

Unitat Catalana era l’únic partit català amb seu a Perpinyà i aconseguia reunir totes les forces catalanes, independentment de l’orientació dreta/esquerra (d’aquí el nom “unitat”). Als anys 90 es va crear una sucursal d’ERC; als 2000 una sucursal de CDC; als 2010 una sucursal de la CUP. I encara no compto el nou partit l’Olivier, creat per membres de la dreta i del centre francesos però amb orientació local pel “Pays Catalan”. Quin partit serà el pròxim?

Si encara fos per augmentar el nombre de vots, s’entendria. Però l’únic que produeix és una divisió dels catalans. Ens dividim precisament quan hi ha menester d’anar junts per Catalunya. Al desembre elegirem els nous consellers regionals (demarcació que va encara més enllà de Tolosa) i el nostre nom, ara present només amb Rosselló (a “Llenguadoc-Rosselló”) desapareixerà per “Sud de France” o “Sud” (alguns occitanistes demanen “Occitània” però rebutgen tota referència catalana minoritzant-nos de nou). Evidentment hem d’afegir al període la clau de la independència del Sud. No oblidem tampoc que hi ha una recuperació lingüística i cultural en curs.

El primer partit de Catalunya Nord en quant a vots i elegits (Unitat Catalana) torna a proposar als altres partits treballar amb un projecte comú. Perquè ho rebutgen? Qui té interès a continuar dividint els catalans? Realment ERC, CDC i la CUP creuen que ajuden Catalunya creant divisions així? Què pensarien si jo anés a crear una sucursal d’Unitat Catalana a Barcelona? Tots tenim sensibilitats diferents però tots hauríem de pensar primer en Catalunya i en l’interès del territori.



Unitat Catalana a, depuis 1986, le programme que plusieurs auront en 2015 !

En 1986 Unitat Catalana (UC) était créée dans le but d’obtenir un statut particulier pour notre territoire (similaire au statut de la Corse). Les résultats aux élections étaient prometteurs, allant de 3,5% à 17,5%. Certes, on peut croire que 3,5% c’est peu. Mais imaginez dans un conseil municipal : si ne serait-ce que les 15 premiers représentaient 3,5% chacun, la liste ferait 52,5% au premier tour ! Mais en politique, ça ne marche pas tout à fait comme ça…Logo_Unitat_Catalana

Dans les années 90 puis 2000, deux succursales de partis sud-catalans sont arrivées. L’une présentant un projet clairement indépendantiste, sans étape intermédiaire, l’autre ayant une finalité régionaliste.

Alors que les élections régionales approchent et dans un contexte de réforme territoriale vidant de substance les départements, les catalans -dont les partis catalans et la majorité des associations militantes- se sont réunis dans un collectif nommé SEM qui appelle… à la création d’un statut particulier pour la Catalogne Nord.

Dans le même temps, le futur tête de liste EELV Gérard Onesta est venu à Perpignan déclarer que notre territoire avait besoin d’un statut particulier, ce qu’il intégrera dans son programme. DLPO, déclinaison du parti souverainiste français DLF (Dupont-Aignant) fait également part d’un projet similaire.

Il y a encore quelques années, on disait que c’était une utopie et que peu de personnes voudraient comme nous à UC un statut spécial pour la Catalogne Nord. Aujourd’hui les catalanistes s’unissent en ce sens et les progressistes s’y intéressent. Combien de temps va-t-il falloir pour que les “grands partis” français comprennent qu’avec notre position géostratégique et une culture commune au futur Etat indépendant catalan, nous avons besoin d’un statut particulier ?

Unitat Catalana avait juste 30 ans d’avance…