Le dépendant

Alors ça y est, l’Indép, le “journal d’ici” est menacé. Et quelle menace, puisqu’il s’agit de fermer des services et de supprimer des postes, pour l’instant non liés à la rédaction.
Du coup, tout le monde y va de son soutien. Droite, gauche, même les extrêmes, trouvant qu’on offense une tribune locale alors qu’il y a peu encore ils vomissaient ce média “dévoué à l’UMPS”.
Alors bien sûr, je soutiens moi aussi les employés de l’Indépendant. La différence avec ces hypocrites qui se montrent dès qu’ils y ont un intérêt, c’est que moi je n’en attends aucun retour et que je sais, pour y avoir quelques connaissances, à quel point il est dur de vivre dans l’attente d’un plan social.
Du coup, quand de nombreuses voix s’élèvent pour crier au scandale (comme si personne ne l’avait vu venir) moi, je ne cherche pas ma place aux côtés des députés et conseillers généraux nouvellement amis de la rédaction, non, je fais des propositions.
Je m’amuserais bien quand même à un petit “on vous l’avait dit, mais comme d’habitude vous ne nous avez pas écouté”. Et oui, car encore une fois, nous, les catalanistes, traités souvent comme des personnages rigolos et peu utiles, nous l’avions vu venir. L’impression du journal se faisait à Rivesaltes puis a déménagé à Montpellier sans choquer -quasiment- personne. Les différents rachats par des groupes plus ou moins lointains, idem. Mais surtout, la ligne éditoriale tellement loin parfois des réalités du territoire, ça… Encore une remarque catalaniste. On aurait pu croire que ce n’était qu’une préoccupation catalaniste si dans le même temps n’avait pas débarqué La Semaine du Roussillon et son orientation un peu plus catalane (bien que light, mais bon…) de même que le grand succès de La Clau.
Alors quand on voit qu’une manifestation de 1,5 millions de personnes à Barcelona n’attire quasiment pas l’intérêt du journal soit-disant catalan, forcément, on comprend que les lecteurs finissent par aller chercher l’information ailleurs.
Je ne veux évidemment pas dire que le plan social est de la faute de la rédaction, d’autant plus que l’Indépendant est resté une manne pour les différents groupes de presse. Néanmoins, un journal un peu plus tourné sur la réalité locale, catalano-française, serait beaucoup moins délocalisable et en plus, au passage, encore plus rentable.
Evidemment ils peuvent toujours compter sur ces politiques qui se servent de cette opportunité -quand ils n’achètent pas des quantités énormes d’espaces publicitaires- de montrer le plus grand soutien qu’il peuvent apporter.
Encore une fois, on laissera les rigolos de catalanistes parler sans y prêter intérêt et on préférera accueillir les grands pontes qui n’apportent aucune réponse… et on se contentera de l’image, puisque le monde en va ainsi…



Agenda

Voici les prochains événements auxquels je participerais.

Jeudi 20 oct 17h30 :

Forum européen citoyen au Palais des Congrés de Perpinyà

Débat sur l’avenir de la politique régionale et la coopération territoriale avec les députés européens du Sud-Ouest (Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, José Bové, Alain Lamassoure, Robert Rochefort, …)

Vendredi 21 oct 18h :

Premier débat du think-tank OpenCat à l’hôtel d’agglo

Conférence-débat sur l’axe “Perpinyà-Girona : Poden sumar aquestes marques ?” avec Romain Grau, Jean-Paul Alduy, Marta Madrenas (adjointe au maire de Girona) et Marta Felip (adjointe au maire de Figueres).

Dimanche 23 oct. :

85ème anniversaire des “faits de Prats de Molló” hommage à Francesc Macià et ses volontaires catalans

A partir de 10h à Prats. Par l’IPECC (institut de projecció exterior de la cultura catalana).

Samedi 29 oct. :

Congrés d’Unitat Catalana

Suivi d’un repas à 20h à l’Hôtel des Vignes à Ribesaltes

Samedi 5 nov.

Correllengua – Diada de Perpinyà

Manifestation pour la Catalanité à Perpinyà. Début de la manif à 16h

Mercredi 9 nov. :

30 ans de l’ “Alliance Libre Européenne” à Bruxelles

Nous célèbrerons l’anniversaire de notre parti politique européen l’ALE ou EFA (European Free Alliance), formant le troisième groupe au parlement européen.



Article de l’Anna Arqué per l’estrena del Teatre de l’Arxipèlag (uniquement en catalan)

Com que trobo el seu article molt bó, per no dir perfecte, us el poso aquí :

L’Arxipèlag de Perpinyà per a tota Catalunya!

Dades oficials desmenteixen l’arrelat pensament que a la Catalunya del Nord són quatre els que parlen o entenen el català: “La supervivència del català és responsabilitat de tothom i no es pot acceptar que a qualsevol lloc on se’l parla (sobretot al bressol mateix de Catalunya) pugui desaparèixer.” No puc estar més d’acord amb l’amic Brice.

Gràcies a Unitat Catalana el propassat dilluns vaig tenir el plaer d’assistir com a convidada a la inauguració del teatre l’Arxipèlag de Perpinyà. Durant l’estona prèvia al començament de l’espectacle es notava un cert –i natural- nerviosisme i molta, molta expectació per veure per dins la realització d’un somni, deu anys de feina i una gran inversió econòmica amb fons europeus. Les salutacions durant aquesta estona a la resta de convidats era, com és habitual, eclèctica i entusiasta. Polítics però, de la Catalunya Sud pocs, massa pocs, el batlle de Salt, Jaume Torremadé, municipi que acompanya Perpinyà, juntament amb Lleida, en aquest projecte d’Escena Catalana ‘transfronterera’ i l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ambdós amb d’altres membres dels consistoris municipals. Però de la capital de la Catalunya del Sud res, i de la resta de comarques o terres catalanes, tampoc. Jo havia seguit aquesta iniciativa i entenent la importància del fet em sorprèn la manca d’il·lusió d’altres polítics catalans, avesats a l’àmbit cultural o no, d’acompanyar als amics de la Catalunya del Nord en una estrena tan important per a TOTS els catalans i catalanes.

Mentrestant ens saludàvem, les valoracions de l’exterior de l’obra arquitectònica es comentaven lliurament i val a dir que de manera no gaire unànime, semblava que les expectatives eren totes posades en el seu interior i en l’esperat programa d’espectacles.

Vàrem entrar, i tant l’interior de l’edifici com la programació publicada van rebre un satisfet i unànime vist-i-plau: ‘estem contents’, deia el semblant dels presents que omplíem de gom a gom el teatre.

El director del flamant nou ‘Arxipèlag’, Domènec Reixach, anterior director del Teatre Nacional de Catalunya va encetar el torn de discursos. Les seves primeres paraules oficials van ser una salutació en català. Bon començament, curt sí, però entès, com una declaració de principis sincers d’aquesta identitat ‘transfronterera’ catalana, i tot i el comentari que li va dedicar en el seu torn el ministre de cultura francès, entre broma i reprovació, amb un: ‘…l’encara accent català en el teu francès’, la veritat és que tothom semblava encantat del nomenament d’en Reixach, un català del Sud nomenat per dirigir un teatre ambiciós com el de Perpinyà per a que sigui un teatre de qualitat i proper a tots els catalans, tots.

Del discurs del ministre francès de cultura, podem dir que va fer una balança intel·ligent, va donar corda a la importància de la identitat catalana, però dins un territori que anava remarcant ibèric i rossellonès, és a dir, ‘viviu la vostra ànima!, però amb els peus a casa meva’. Ok, per ara…

L’espectacle jo no gosaré avaluar-lo, la cultura és plat individual, es tasta i es digereix en paladars molt diferents. Enhorabona, però, a tots els qui fan possible aquesta meravella que es diu teatre.

El meu interès era purament nacional, és a dir, tot i la coneguda qualitat del compositor de l’obra i dels seus intèrprets, dilluns vaig pujar a Perpinyà per la importància socio-política de l’esdeveniment, i el teatre l’ofereix. A saber: al teatre Arxipèlag de Perpinyà, tots els espectacles que s’interpretin en francès seran traduïts al català, llengua natural de Catalunya. Sí, jo ho he entès bé i sí, vosaltres ho esteu llegint bé.

Al teatre Arxipèlag, a la Catalunya del Nord, oferiran el cent per cent dels espectacles que es facin en francès amb subtitulació al català, mentre que a la Catalunya del Sud, donem gràcies per tenir un deu per cent de la subtitulació en català als nostres cinemes.

Això em dóna peu a escriure breument una reflexió important envers la llengua catalana a la Catalunya del Nord amb la informació que em facilita en Brice Lafontaine, Secretari General d’Unitat Catalana i recentment nomenat membre del Comitè consultiu pels Afers Catalans a l’Ajuntament de Perpinyà:

“Contràriament al que es podia llegir en un article de l’Avui del dilluns 18 de juliol, segons l’ISC (Institut de Sociolingüística Catalana de la Generalitat de Catalunya) l’estudi que es va realitzar l’any 2004 ens ensenya que un 65,3% dels nord-catalans entenen el català i un 37,1% el sap parlar”, apunta Lafontaine.

Aquestes dades oficials desmenteixen l’arrelat pensament que a la Catalunya del Nord són quatre els que parlen o entenen el català: “La supervivència del català és responsabilitat de tothom i no es pot acceptar que a qualsevol lloc on se’l parla (sobretot al bressol mateix de Catalunya) pugui desaparèixer.” No puc estar més d’acord amb l’amic Brice.

La traducció simultània del francès al català em recorda quan, per a l’acte final de la Consulta sobre la Independència a Barcelona, vaig fer subtitular al català el discurs preparat en espanyol de l’Observador Internacional Juan Carlos Moreno Cabrera, Catedràtic de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid. Subtitular de l’espanyol al català em van valdre unes quantes aixecades de cella: ‘Molts catalans del Nord no saben l’espanyol’, els hi contestava. I és que és cert!

Els catalans parlem moltes llengües, però no tots les parlem totes, l’única afirmació correcta és que els catalans parlem la nostra llengua: el català! Per tant, subtitulem en català, perquè hi ha catalans que no saben espanyol com hi ha catalans que no saben francès.

Els catalans no ens concentrem tots en el territori, per ara, d’administració política espanyola. A veure si la teòrica, tan, aparentment, apresa en converses i temps electorals, comença a veure’s en les nostres decisions quotidianes, les de tots, privades o públiques, siguem botiguers o siguem directors de teatre, i encara més, essent polítics!

Ah! I evidentment, molt contenta de retrobar-me amb en Sergi López que, no cal dir-ho, és un gran actor i un ferm company per la independència 😉

Anna Arqué

Victòria i Independència

Enllaç del text :http://www.democraciacatalana.cat/actualitat/larxipelag-de-perpinya-per-a-tota-catalunya