Perpignan : Le Conseil Municipal parle latin

Article paru dans Le Petit Journal de cette semaine :

Jeudi 30 mars. Lors de la session du Conseil Municipal consacré aux finances de la ville. Le conseiller d’opposition, Jordi Vera a pris la parole et s’est livré à un éloge dithyrambique de la gestion municipale. M. le maire et ses conseillers étaient habitués exactement à l’inverse, Jordi Vera et surtout Clotilde Ripoull (CDC) se sont toujours distingués par des attaques violentes de la majorité municipale. Jordi Vera amorce un virage à 180 °, parce que François Calvet vient de passer un accord électoral avec Arthur Mas président de la Généralitat de Catalunya . CDC, le parti d’Arthur Mas, existe en Catalogne du Nord depuis quelques années. Cet accord électoral doit permettre au parti CDC de Perpignan d’être présent sur la liste UMP aux prochaines municipales. Clotilde Ripoull était absente. Difficile de ne pas y voir une absence stratégique, car il doit être très difficile pour elle de passer de la critique systématique et virulente à l’éloge positif et démesuré de la municipalité. Lorsque Jaume Roure pris la parole se fut d’abord pour féliciter Jordi Vera pour son objectivité qui, du banc de l’opposition, lui fait reconnaître une bonne gestion des fonds municipaux. Il s’inquiéta ironiquement de l’absence de Clotilde Ripoull, espérant que ce ne soit  pas pour raison de santé. Puis l’élu catalaniste d’ajouter « Timeo danaos et dona ferentes », ce n’est pas tout les jours que le latin s’invite au Conseil Municipal. Nous y avons plus entendu citer Coluche que Virgile. Aussitôt, Jaume Roure précisa « ce n’est pas du catalan mais je vais traduire de suite » rappelant qu’il lui fut, jadis, exigé de traduire immédiatement tout ce qu’il disait en catalan. Pour ceux qui ont pratiqué le latin buissonier : « Je crains les Grecs, même quand ils font des cadeaux ». Jaume Roure a été éduqué chez les Jésuites, il n’y a pas de doute, cela laisse des traces. Ce que voulait dire l’élu aux affaires catalanes, c’est qu’il se méfiait comme de la peste que l’un de leurs pires ennemis d’hier, un qui n’avait jamais de mots trop durs pour attaquer la majorité, passe aujourd’hui à l’apologie financière. Nous sommes curieux de voir ce changement chez Clotilde Ripoull. Dernière acrobatie, l’élu CDC n’a tout de même pas voté «l’effort» budgétaire municipal, préférant se livrer à « Une abstention positive ».



Felicitacions als comunicants de CDC

Doncs sí, felicitats a CDC Nord per la seva comunicació. No us escamparà que sóc secretari general d’Unitat Catalana, l’únic partit de Catalunya Nord i, de fet, l’únic que sempre intenta unir el catalanisme cercant una col.laboració amb els dos altres partits catalans que són sucursals del sud (i que sempre han tingut menys vots que nosaltres) : CDC i ERC.

No obstant això, vull felicitar CDC Nord perquè de rés, aconsegueixen fer un munt de coses i els periodistes, que a vegades no cerquen molt més lluny que el comunicat, acaben per fer-ne pàgines d’articles i Tweets…

Doncs, fa unes setmanes, vam aprendre que CDCNord seria la 3era força política de CatNord… perquè tenen 9 batlles adherents. Entesos, llavors d’ara endavant s’hauria de llançar una cursa als batlles…? Perquè la gent del sud ho entengui, cap d’aquests ha estat elegit amb el recolzament de CDC. De fet, alguns han estat elegits sense etiqueta i d’altres amb la UMP (partit jacobí francès). Ara, “només” CDC ha aconseguit recuperar-los. Entre guillonets perquè malgrat tot trobo que és una bona cosa. El mateix dia que un d’aquests batlles figurava en l’article de l’Indépendant com a nou de CDC, donava tot el seu recolzament al candidat UMP de la seva circumscripció per a les legislatives… Aquest mateix batlle que havia deixat uns dies abans la UMP per CDC. Per casualitat el vaig veure a Perpinyà pocs dies després i em va comentar la seva entrada a CDC : “no hi sóc per ideologia, sinó que ens permet a alguns, amb aquest moviment, tenir una dinàmica conjunta”. Ok, doncs la lectura que en faig és que, de fet, no hi tenen cap política, sinó que els hi permet negociar millor amb la UMP… Sort que no tinguessin programa, sinó estaria una mica difícil fer-ho coïncidir amb el de la UMP…! Ja sento els que diran que Unitat va pactar amb la UMP. Us ho preciso de seguida: mai ! Vam tenir dos pactes, sempre amb les persones cap de llistes i mai amb el partit.

L’altra notícia que d’un “no rés” en fan pàgines és aquesta trobada entre el cap de la UMP de Cat Nord (el Senador-Batlle Calvet que respecto molt i que felicito pel seu compromís català tot i ser a la UMP) i el MHP Mas amb en Gordó (futur ex Sec Gen de CDC si no m’enganyo). Van evocar un pacte i d’aquesta evocació llegeixo que els periodistes en fan una afirmació, una gran notícia. Doncs a Unitat Catalana no sabem comunicar. En dos mesos, vam evocar un pacte… (atenció, aquí teniu una GRAN NOTÍCIA) amb la UMP, el MoDem i el PR ! Però també l’Hermeline Malherbe, del Consell General (socialistes) m’ha confirmat voler “veure’m per mirar si podem treballar junts” ! Segur que si CDC hagués tingut tots aquests contactes, hauria molt més comunicat que jo i la resta d’Unitat Catalana però jo hi veig possibilitats de treball i després veurem pels acords polítics.

Entendreu que de trobades a les quals es parla de possibilitats no crec que en calgui fer tot una sèrie de comunicats i, perdoneu estimats periodistes, afirmacions. Al menys, és el meu punt de vista.



Sobre les eleccions espanyoles (uniquement en catalan)

Perquè penso que cal anar a les eleccions espanyoles ?

Primer perquè la comunitat autònoma de Catalunya forma part d’Espanya i que quan un partit existeix i vol existir, és el seu deure de presentar-se a les eleccions. Aquesta opinió segurament no necessita més explicacions, només una precisió : entenc perfectament que, com Unitat Catalana a Catalunya Nord, un partit no tingui sempre la possibilitat de presentar algú per raons financeres, de persones o fins i tot de tàctica, per exemple donant suport a un altre, a condició d’una mutualitat futur.

La segona raó és perquè només al si del sistema s’hi pot lluitar. No es pot decidir quedar-se a casa i criticar el sistema (que les mereix amplament) sense intentar canviar-lo. Fem el paral.lel amb Catalunya Nord : Aquí malauradament els nord-catalans voten molt poc català. Malgrat això, sempre Unitat Catalana ha presentat algú a les eleccions franceses. Per una raó senzilla : hem d’existir. Tot i tenint molt poques possibilitats de ser elegits (per no dir cap), sempre el partit ha fet sentir la seva veu. Hi ha quatre diputats, tots de partits francesos molt parisencs. D’aquí a un any tornarem a tenir eleccions legislatives. No em plantejo de saber si hi hem de presentar com a mínim un candidat, la resposta és clarament que sí. Però la bona qüestió és de saber si és la bona estratègia a nivell de persona, de tàctica i de finances (atès que, a França, el sistema complica molt la vida dels partits locals). Pel que fa a la CCAA del Principat de Catalunya, no entendria com es podria escollir de no presentar algú a les eleccions espanyoles. Un problema de persona ? no pot ser amb tanta gent valent i de gran valor que hi ha, no pot ser. Un problema de tàctica ? Potser però caldrà explicar perquè no hi ha una mena de coalició, de força catalana, per “fer pinya”, “plantar cara” a Espanya. Un problema financer ? el tema sempre s’amaga però a vegades l’única resposta que s’accepta, vist que per aquesta campanya electoral, sembli poc lògic estalviar uns diners i al mateix temps estalviar visibilitat.

Per fer-ho més senzill, crec que a totes les eleccions hi cal anar. No ser a una cambra és deixar-li via lliure per mocions contra les nostres cultura, llengua i identitat. No aconseguir un escó és una cosa, abandonar-lo abans d’intentar és una altra.



Casament gai / Mariage gay à Cabestany

CAT :
El senyor Vila, alcalde de Cabestany (Rosselló) celebrarà un casament entre dues persones del mateix sexe al més de setembre.
Com a secretari general d’Unitat Catalana, únic partit polític Nord-Català, ni de dreta, ni d’esquerra, però defensor de valors catalanes, vull aportar tot el meu suport a aquesta iniciativa.
Catalunya sempre ha estat una terra tolerant, d’amor i de respecte de l’altre. Em demano com es pot encara avui dia prohibir el matrimoni entre dues persones de mateix sexe en el país autoproclamat dels “Drets Humans” mentre que està legalitzat a Estats molt catòlics com Espanya i Portugal. Vull recordar l’inici d’aquesta declaració : “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”.
No hem de fer distinció entre els gèneres com tampoc no ho hem de fer per la orientació sexual. Recordo que la orientació sexual no és una tria – al contrari del que s’ha dit al llarg dels recents debats al parlament francès- i que el matrimoni civil és un contracte dissociat de la religió. En aquest marc, és incomprensible pronunciar-se en contra de l’aplicació de drets per a tota la societat sense distinció.
Felicito el senyor Vila per aquesta iniciativa que, ho desitjo, farà encara un poc avançar el debat que no hauria d’existir. Espero que altres unions similars estaran realitzades en País Català.
Aprofito l’ocasió per a dir la meva voluntat de posar a l’ordre del dia de la més propera assemblea d’Unitat Catalana una moció de suport al matrimoni homosexual.

FR :
Monsieur Jean VILA, Maire de Cabestany va célébrer un mariage entre deux personnes du même sexe en septembre.
En tant que secrétaire général d’Unitat Catalana, unique parti politique Nord Catalan, ni de droite, ni de gauche, mais défenseur des valeurs Catalanes, je tiens à apporter tout mon soutien à cette initiative.
La Catalogne a toujours été une terre de tolérance, d’amour et de respect d’autrui. J’espère que d’autres unions similaires seront réalisées en pays catalan, et m’interroge sur l’interdiction du mariage homosexuel en France, « pays des Droits de l’Homme », alors qu’il est légalisé dans de nombreux Etats, parmi lesquels les très catholiques Espagne et Portugal. Je tiens à rappeler le début de cette déclaration : “Tous les hommes naissent libres et égaux”.
Il ne faut pas plus faire de distinction de genre que de distinction d’orientation sexuelle. Je rappelle que l’orientation sexuelle n’est pas un choix -contrairement à ce que l’on a pu entendre lors des récents débats- et que le mariage civil est un contrat dissocié de la religion. Dans ce cadre il est alors incompréhensible de se prononcer contre l’application de droits pour toute la société sans distinction.
Je félicite monsieur Vila pour cette initiative qui, je l’espère, fera encore un peu avancer ce débat qui ne devrait pourtant pas exister.
Je profite de l’occasion pour faire part de ma volonté de mettre à l’ordre du jour de la plus prochaine assemblée d’Unitat Catalana une motion de soutien au mariage homosexuel.