Fa 4anys, CiU ni volia sentir a parlar d’espoli fiscal. Us en recordeu ?
Manifestació independentista del 10 de juliol 2010 en reacció a les retallades del Tribunal Constitucional contra el nou Estatut : 1,5 milions de persones cridant «Independència».
Eleccions a la tardor del 2010 : CiU, encapçalat per l’Artur Mas fa campanya contra l’espoli fiscal, amb ojectiu d’obtenir el «pacte fiscal», semblant al de Navarra i del País Basc.
Rebuig pel govern espanyol i manifestació independentista de l’11 de setembre del 2012 amb 2 milions de persones. Encara em recordo el responsable de CDC Catalunya Nord en un debat a la ràdio dient-me que jo no entenia que era imprescindible tenir institucions d’Estat i hisenda pròpia abans de la independència. Jo estava parlant de la dinàmica de Solidaritat Catalana per la Independència.
25 de setembre 2012 : Artur Mas anuncia que dissoldrà el parlament català per a convocar eleccions anticipades el 25 de novembre per a canviar el seu mandat autonomista en independentista. 27 de setembre : resolució a favor d’un referèndum per l’autodeterminació.
No escric avui per dir que jo, Solidaritat Cat i els altres independentistes teníem raó aquests últims anys, sinó per dir que cal vigilar allò que està organitzant el govern català. Tot el que fa, és només gràcies a nosaltres, el poble. Si els haguéssim deixat continuar en llur ideologia, encara estarien negociant una millor autonomia.
Llavors, quedem vigilants. El President Mas no utilitza la paraula clara «independència». Diu que és per no xocar. Però al mateix temps proposa un dia que es guardi el mateix rei que Espanya, l’endemà que Catalunya quedi un «Estat associat» com Puerto Rico amb els USA, …
Vam manifestar clarament, cada vegada, amb un clam : «independència». Si volem aconseguir-la, només ens queda un vot possible : els que sempre han estat amb nosaltres : els independentistes. Ells no necessiten que els pressionem per tirar endavant un projecte independentista. Ells «són nosaltres».
Endavant ! i com sempre, no oblideu que la nació catalana no és només l’actual CCAA de Catalunya, sinó que tots som Catalunya !
Molt bon article!
Mark Serra Pares (SI) :
CiU i la resistència francesa.
Quan va acabar la 2a Guerra Mundial van ser molts els francesos que van dir que havien estat de la resistència davant els alemanys. Els resistents van deixar clar que això no era veritat i que literalment havien estat un grup reduït de patriotes.Molts francesos que havien col·laborat amb els alemanys, o simplement no havien fet res, van netejar així la seva imatge, falsejant la història.
Ara ens trobem que un partit que mai havia fet res per la independència com CiU (més aviat hi havia lluitat en contra), per dos discursos del President Mas s’ha convertit en el màxim baluard de l’independentisme. I és més, ho ha fet sense pronunciar la paraula independència. Això si, a CiU, no se li exigeix res. Ni unitat, ni fets, ni tan sols pronunciar la paraula independència o posar-la al seu programa electoral.
Han votat el 80% de tot el que han aprovat al Parlament amb el PP, però dir-ho és poc patriòtic ara.
En canvi, als partits que han picat pedra per la independència i s’han afartat fins al cansament de dir que sense independència no hi ha futur. A la gent que ens hi hem deixat la pell, se’ns exigeix unitat i no se quantes coses més o no som dignes de vot. Fins i tot alguns diuen que o unitat o votaran el partit unionista per excel·lència: CiU.
És com si demà Cristiano Ronaldo digués visca el Barça i el volguessin fer president del club blaugrana.
M’estimo Catalunya, però a vegades, em costa molt entendre alguns catalans.
Font : https://www.facebook.com/groups/markserra/