Automenyspreu i frontera mental

ECT4

Article publicat a Racó Català

Molts pensàvem que l’auto-odi, o més aviat l’auto-menyspreu, havia passat i s’anava debilitant. Sembla que no. Ahir participava com a públic interessat (com a representant de l’ajuntament de Perpinyà) a una reunió-debat sobre l’eurodistricte. Entre els temes, van parlar de la dificultat de crear relacions entre l’universitat de Perpinyà i la de Girona per raons… de llenqua ! No m’ho hauria pensat ! Que tinguem dificultats linguístiques en l’àmbit comercial, és cert ; a nivell laboral també. Però a nivell universitari ?! Això significa que tidríem dificultats lingüístiques amb el català mentre que hi ha una facultat de català a Perpinyà (dèbil però existeix) i no tindríem dificultats lingüístiques amb països com Xina o Romania ? Perdoneu però no fotem ! Si no enfortim les relacions entre les universitats és per falta de feina ! No té rés a veure amb les llengües. De fet ja tenim acords de col.laboració com per exemple la Xarxa Vivés d’universitats catalanes. També he proposat crear una facultat de medecina transfronterera tenint en compte l’institut d’infermeres de Perpinyà, l’hospital transfronterer de Puigcerdà, la facultat de medecina i la de fisioterapia de Girona, i potser alguns altres instituts. Si parlem la mateixa llengua, millor. Si no ? els estudiants s’hi posaran, com els 40% d’estudiants francesos que integren cada any la formació de fisioterapia de Girona.

Apa ! Endavant ! Amb convicció i força, aconseguirem fer de l’espai català transfronterer un espai on viurem naturalment sense barrera lingüística.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *